Matar el testimoni: periodistes i sanitaris en el punt de mira al sud del Líban

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai Inscriu-t’hi Shuaib era un corresponsal veterà a la frontera sud, conegut per cobrir de prop els bombardejos i els desplaçaments de població. Fatima Ftouni treballava des de feia anys en zones de conflicte, acompanyant el seu germà Mohammad a cobrir atacs i evacuacions. Els seus companys en recorden la constància i la determinació, fins i tot davant els riscos creixents d’una guerra oberta que va començar el 2 de març, marcada per enfrontaments directes amb Hezbollah, incursions israelianes i més de mil morts. L’exèrcit israelià afirma que Ali Shuaib formava part de les forces d'elit Radwan, de Hezbollah, i operava sota cobertura periodística, un argument que Israel ha utilitzat en operacions anteriors per justificar atacs. No feia cap menció als altres dos ocupants del vehicle. Israel ha atacat de manera sostinguda objectius vinculats a Hezbollah, incloent-hi vehicles de premsa, posicions estratègiques i mitjans com Al-Manar i Al-Nour, així com les rutes d’evacuació de la població civil, mentre Hezbollah manté posicions defensives i combats intermitents en punts clau del sud. L’atac de Jezzine s’afegeix a altres episodis que afecten mitjans libanesos. El 18 de març, un dron va atacar un apartament a Beirut, i va matar Mohammad Sherri, responsable de programes polítics d’Al-Manar, juntament amb la seva esposa Amaal Khalil. Durant el 2023 i el 2024, ja s'havien colpejat equips d'Al-Manar i d'Al-Mayadeen mentre cobrien bombardejos a la frontera sud, amb impactes directes a vehicles de premsa i atacs en rutes d’accés a pobles. Autònoms i corresponsals han resultat ferits o morts en múltiples ocasions, fet que reflecteix el risc constant de la cobertura periodística a la regió. 51 paramèdics morts La violència ha arribat també als treballadors sanitaris. Segons el ministeri de Salut, almenys 51 paramèdics i personal sanitari han mort des de l’inici del conflicte, molts d’ells mentre intervenien després d’atacs en zones ja bombardejades. Nou d’ells van morir ahir, quatre dels quals pertanyien a l'Organització Islàmica de la Salut i cinc dels quals, a l’Associació Islàmica de Scouts al-Rissala. Ambulàncies i equips de rescat han rebut impactes en les mateixes rutes que recorren els periodistes, cosa que evidencia l’alt risc que afronten aquells que intenten documentar o assistir les víctimes. L’atac ha provocat protestes immediates a Beirut. Al migdia, periodistes del sud s'han concentrat davant del ministeri d’Informació, i a mitja tarda s'ha fet un segon acte a la plaça dels Màrtirs. Entre els manifestants, companys de Ftouni i Shuaib recordaven la dedicació que posaven al treball de camp. Un fotògraf local que va treballar amb Shuaib deia que Israel havia intentat assassinar-lo abans. “No era membre de la unitat Radwan, sinó que era un periodista experimentat amb més de 35 anys de cobertura al sud”, ha assegurat. Les condemnes oficials no s'han fet esperar. El president Joseph Aoun ha recordat que els periodistes són civils protegits pel dret internacional i ha advertit sobre la vulnerabilitat d’aquells que documenten la guerra, fent un paral·lelisme amb Gaza, on moltes veus han estat silenciades durant els enfrontaments. El ministre d’Informació ha qualificat el fet de greu i ha emfatitzat la necessitat de protegir els equips de premsa. El Sindicat d’Editors de Premsa del Líban ha declarat que “l’assassinat de companys periodistes és un crim clarament definit per tots els estàndards, que reflecteix un enfocament hostil i d’eliminació cap al Líban i els libanesos”. Des de l’inici de la guerra, vehicles, habitatges i ambulàncies han estat colpejats, fet que ha deixat múltiples ferits i morts. Això reforça la idea que cobrir el conflicte al sud del Líban continua sent extremadament perillós i que els atacs contra periodistes i treballadors civils s’estan acumulant en un patró preocupant. Com a Gaza, aquells que cobreixen la guerra o assisteixen les víctimes es converteixen en objectius perquè la seva presència documenta allò que altres actors prefereixen silenciar.