La crisi de Ceuta i el dinosaure

BarcelonaLa crisi de Ceuta s'assembla cada vegada més al dinosaure del cèlebre conte d'Augusto Monterroso per al govern espanyol. Cada dia sembla que s'aixequin amb l'esperança que s'hagi resolt com per art de màgia; però no, el problema encara hi és i l'obliga a prendre noves decisions. Aquest matí es reunirà per primera vegada el Consell Nacional de Seguretat i entrarà en vigor el comandament únic per gestionar la crisi. El problema és que es tracta de dues decisions que haurien tingut tot el sentit en els primers dies de la crisi, si no el primer, i no gairebé un mes després. L'entrada massiva d'immigrants a Ceuta el 30 de juliol va ser qualificada pel mateix president espanyol, Pedro Sánchez, de "violació de la integritat territorial d'Espanya". ¿Com és possible, doncs, que s'hagi trigat un mes a reunir el màxim òrgan de l'Estat en qüestions de seguretat? Passa igual amb la decisió d'implementar el comandament únic de la crisi. El govern espanyol va desqualificar en un primer moment la petició del president de la ciutat autònoma, i finalment ha vist que no podia continuar ajornant la decisió. Aquesta sensació d'anar a remolc dels fets s'ha repetit tot al llarg de la crisi. Es va reaccionar tard a l'hora de valorar tant la magnitud de la tragèdia humanitària que s'estava produint com l'impacte que ha tingut per a la vida quotidiana dels ciutadans ceutís. El vicepresident econòmic, Carlos Cuerpo, ha anunciat aquest dilluns l'ampliació extraordinària del pla econòmic per a la ciutat que es va posar en marxa el 2022, però com ja va passar amb la dana (amb totes les administracions), difícilment es podrà pal·liar la sensació de desemparament que s'hi ha viscut. És cert que l'oposició tampoc ha ajudat, ans al contrari. Cada visita d'un dirigent del PP a la ciutat autònoma ha tingut com a objectiu tirar més llenya al foc buscant el rèdit polític. La darrera ocurrència d'Alberto Núñez Feijóo –la de demanar el confinament dels immigrants– demostra que en aquesta crisi els populars han comprat el marc de l'extrema dreta segons el qual tots els nouvinguts són potencials delinqüents o, encara pitjor, portadors de malalties. A més a més, com ja és habitual, Feijóo ignora que les competències en salut pública (vacunació i epidemiologia) estan en mans de la ciutat autònoma i no del govern espanyol, que sí que gestiona els hospitals i els centres de salut. En tot cas, el govern espanyol és el màxim responsable de la gestió de la crisi de Ceuta per diversos motius. Primer perquè es tracta d'una crisi fronterera, i tant la frontera com les relacions internacionals són responsabilitat de l'executiu central. I en segon lloc perquè les autoritats locals no tenen la capacitat per atendre els milers de persones que ara mateix encara són a Ceuta. Cal actuar en molts àmbits a la vegada: en el sanitari i humanitari, per descomptat, però també cal accelerar la tramitació dels expedients de demanda d'asil i, sempre que sigui possible, les gestions per retornar els menors amb les seves famílies. Perquè com més duri la crisi, més benzina per als discursos d'odi i la xenofòbia.