El govern espanyol aprova el model de finançament només amb els vots de Catalunya i les Canàries

Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30 Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi En total, l'Estat posarà uns 21.000 milions més al model —"una renúncia sense precedents en benefici de les comunitats", ha dit el ministre— i augmenta el finançament dels governs autonòmics a través de tenir de més capacitat fiscal: es modifica a l'alça la participació de les autonomies en l'IRPF i l'IVA. Alhora s'estableix un sistema voluntari d'IVA Pimes perquè les comunitats que ho vulguin, com Catalunya, puguin comptar amb els diners que es recapten en aquest concepte al seu territori. Un altre element nou és que s'elimina el sistema de bestretes, de manera que les comunitats podran comptar amb els diners procedents de la recaptació d'Hisenda de forma automàtica, sense esperar liquidacions posteriors. En total, Catalunya guanyaria uns 4.700 milions d'euros respecte el model actual. Hisenda prepara un nou fons, a banda del sistema de finançament, per compensar altres comunitats Per compensar a les comunitats amb menys capacitat fiscal, s'estableix la clàusula de l'status quo per garantir que després del repartiment de recursos que no queden pitjor que actualment. I, a més a més, fora del model de finançament s'està negociant una reforma dels fons territorials per compensar les comunitats que que guanyen menys amb el nou model, com Astúries. El titular del ram d'aquesta comunitat, Guillermo Peláez, que ha votat en contra del sistema tot i ser del PSOE, ha vist amb bons ulls aquest fons de compensació que anomena de "dinamisme econòmic". "Hi ha el compromís que s'implementi, no en el model de finançament, sinó a través d'un altre mecanisme legislatiu. Això no canvia el posicionament d'Astúries, però sí que és un avanç perquè vol dir que les comunitats que ara ens quedem per sota la mitjana hi acabarem arribant", ha declarat Guillermo Peláez. ¿Pot canviar això el resultat del sistema finançament? Fonts d'Esquerra consultades asseguren que no, perquè és una qüestió que va a part i que, a més, per tirar-ho endavant al Congrés dels Diputats també requerirà el vot dels republicans i es poden introduir criteris que afavoreixin Catalunya. Ara bé, sí que pot impactar en el còmput global de recursos que rep cada comunitat més enllà del finançament. Sense recaptació de l'IRPF Des d'Hisenda sí que asseguren que durant la tramitació de la llei al Congrés estan disposats a canviar qüestions, ja que encara que s'aprovi aquest divendres al Consell de Política Fiscal i Financera, després s'ha d'aprovar en el consell de ministres (d'aquí deu o quinze dies, segons les fonts) i llavors ha de començar la tramitació a la cambra espanyola. L'objectiu dels negociadors és poder portar a votació final el model abans que acabi l'any, ja que a partir del 2027 ja s'entrarà en el compte enrere electoral de les eleccions autonòmiques, municipals i també espanyoles. En aquest punt, el govern i Esquerra necessitaran el suport de Junts, que fins ara s'ha mostrat contrari al sistema pactat perquè creu que és insuficient. ¿Què pot donar Hisenda als juntaires per canviar el seu posicionament? Des del ministeri es remeten a la negociació dels propers mesos, però sí que tanquen la porta a la una delegació de la recaptació dels impostos a Catalunya, una qüestió que també havia pactat ERC i el PSC en la investidura de Salvador Illa. En la proposta de model actual no se'n fa referència i, preguntat pel tema, el ministre Arcadi España ha reiterat la negativa a traspassar la competència: "Estem a favor d'una gestió de l'IRPF en xarxa. No hi ha cap novetat al respecte", s'ha limitat a dir el ministre. La consellera Romero ha demanat aquest divendres als de Carles Puigdemont que s'asseguin a negociar, ja que Catalunya hi sortiria guanyant —ha dit—, i que almenys no "bloquegi" el seu tràmit al Congrés. Fonts juntaires aclareixen que la seva posició passa perquè el model de finançament superi el primer pas a la cambra espanyola (presentarien una esmena a la totalitat pròpia que no prosperaria), però que si no s'incorpora el "concert econòmic" —que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos— el seu vot serà contrari en la votació final. Dard al PP El ministre d'Arcadi España ha fet una compareixença defensant la seva gestió, sobretot perquè la principal crítica que li fan, des del PP i comunitats del PSOE també, és que és un model pactat amb l'independentisme i perquè Pedro Sánchez "sobrevisqui" a la Moncloa. "El model és transparent [...]. Mai les comunitats havien tingut tanta informació", ha asseverat, fent un repàs de totes les reunions bilaterals i multilaterals que s'han fet amb les autonomies. Per això, ha criticat l'oposició en bloc de les comunitats del PP, tenint en compte que no totes tenen els mateixos interessos. "Han pres una decisió des del carrer Génova de Madrid", ha criticat el ministre, posant d'exemple el País Valencià, que amb el model actual està infrafinançat i que guanya recursos amb el nou sistema. "Han votat en contra dels seus interessos", ha destacat. Ara bé, el que és cert és que, tot i les reunions multilaterals, qui ha cuinat el model ha estat una negociació a tres bandes entre l'Estat, la Generalitat i Esquerra. Les tres parts porten molts mesos reunint-se per afinar el sistema i és el que van tancar el PSOE i els d'Oriol Junqueras el que s'ha portat a votació aquest divendres al Consell de Política Fiscal i Financera. Tanmateix, el ministre s'ha volgut defensar també d'aquest punt: ha recordat que el PP ha reformat el sistema de finançament amb governs de Jordi Pujol que després es va estendre a les altres autonomies. Fonts del ministeri retreuen que llavors es parlés dels protagonistes com a "homes d'estat" i ara el PP faci veure que s'ha de trencar tot. A la Generalitat, en tot cas, aquest divendres regnava la satisfacció, ja que ha remarcat que el sistema estava caducat des del 2014 i que cap altre govern fins ara havia posat sobre la taula la possibilitat de canviar-lo. "Vull agrair la valentia al govern d'Espanya", ha conclòs la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero.