5.295 milions: La Generalitat bat un nou rècord de despesa que passa d'un any a l'altre

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca Inscriu-t’hi Es tracta d'un nivell sense precedents durant un any en el qual es van prorrogar de nou els pressupostos del 2023 tot i el suplement de crèdit de 5.988 milions, avalat per ERC. En tot cas, aquesta evolució no fa més que cronificar aquest desfasament entre el que es pressuposta i el que realment s'ha de gastar i que s'ha convertit en una qüestió estructural, segons es desprèn del compte general 2025 de la Generalitat, que elabora la Intervenció General. Aquest nou increment es produeix després d'haver contingut aquesta pràctica el 2024, situada en 4.726 milions, una suma similar a la de l'exercici anterior. La nova escalada en el que s'anomena despesa desplaçada, que afecta especialment la branca de Salut, es deu "principalment a l'impacte de l'increment retributiu del 2,5% en sous i cotitzacions socials del 2025 que es va abonar en el primer trimestre del 2026". Per al personal funcionari va suposar 195 milions i per al de lliure designació, 9 milions. També hi van contribuir els concerts sanitaris. Igualment, s’ha de tenir en compte el complement de productivitat meritat el 2025 que es va abonar l'abril del 2026 per uns 83 milions, segons recull el compte general del 2025. Evolució de la despesa diferida de la Generalitat En milions d'euros. La despesa diferida és aquella que passa d'un exercici a un altre De la xifra total de l'any passat, 3.372 milions corresponen a factures pendents del Servei Català de Salut (SCS) i l'Institut Català de la Salut (ICS), on tradicionalment es pateix més la insuficiència pressupostària i l'efecte dels concerts sanitaris i farmàcia, així com manca de prou recursos del capítol II (despeses de béns i serveis) de l'ICS. L'informe afirma que "el fet d’haver d’afrontar la despesa diferida de l’exercici anterior cronifica l’existència de despesa diferida any rere any". Pel que fa a la despesa diferida en el cas de l’administració general i les entitats autònomes, "aquesta no respon amb caràcter general a motius d’insuficiència pressupostària sinó a les especificitats pròpies d’algunes despeses com ara el diferiment de pagament vigent en les quotes socials, el llarg termini de tramitació dels ajuts de dependència, o bé l’abonament de compromisos pendents en els ajuts a llars d’infants locals". Davant l'augment de factures pendents, el govern presidit aleshores per Pere Aragonès, d'ERC, havia previst incloure en els comptes del 2024 un fons extraordinari de 800 milions per començar a normalitzar la situació i que els deutes endarrerits no continuessin cronificant la insuficiència pressupostària. Però els pressupostos no van tirar endavant i Aragonès va convocar eleccions, que va guanyar el PSC. Insuficiència cronificada La xifra de despesa que passa d'un any al següent consolida una insuficiència pressupostària que, com ha afirmat en més d'una ocasió la Intervenció, s'ha "cronificat". A l'anterior informe ja alertava que l’evolució interanual durant el període 2014-2024 "mostra, en general, una tendència a l’alça, excepte en aquells exercicis –com el 2015– en què es van implementar ampliacions de crèdit per finançar despesa diferida d’exercicis anteriors". Pressupost de Salut L'efecte de la insuficiència pressupostària en Salut es manté cada any. De fet, fins al juny de l'exercici actual, el pressupost ha passat a 13.104,1 milions, davant dels 11.210,3 milions que s'havien previst inicialment. Segons l'informe d'execució pressupostària a mitjan exercici, augmenten les compres de serveis del CatSalut a les entitats Siscat (el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya) i un dels elements que hi contribueixen és "la comptabilització de despeses d’exercicis anteriors". “Mentre el pressupost sanitari continuï situant-se per sota de la despesa sanitària real, es continuaran generant entre 3.000 i 5.000 milions d’euros de deute públic anual, una situació a la qual, lamentablement, ens estem malacostumant i que no fa més que empitjorar any rere any”, segons va denunciar en el seu dia Metges de Catalunya. El desviament entre la quantitat pressupostada i la realment gastada se situa entre el 15% i el 20%. El reforçament dels comptes públics està lligat al finançament autonòmic, que continua sense avançar. El PSC i ERC van acordar una fórmula perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti tots els impostos, començant per l'IRPF. En tot cas, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), en el qual s'havia de començar a debatre sobre el model el passat 29 de juliol es va desconvocar davant l'anunci de les comunitats del PP que no hi acudirien, la qual cosa complica els avenços. Només el govern espanyol i Catalunya donen suport a la reforma, ni tan sols Astúries, governada pels socialistes. Ara la nova convocatòria és per al 4 de setembre. Encara no hi ha data per enviar el projecte al Congrés, on previsiblement podria superar el primer tràmit, sense seguretat de poder-lo tirar endavant a la votació definitiva per la gran oposició que hi ha. Amb el nou model, Catalunya ingressaria gairebé 4.700 milions més.