Com es faran les repatriacions dels passatgers del creuer de l'hantavirus?

Qui recollirà els afectats? El més habitual quan algú necessita ser repatriat és que ho cobreixi la seva assegurança de viatges o, si no en té, ell mateix. Però la situació de l'MV Hondius és "excepcional" i per això els estats se'n fan càrrec tot i que "no hi ha una obligació legal de fer-ho", explica el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona (UdG) Josep Maria Aguirre. L'especialista afegeix que tampoc estarien obligats a fer-ho els Països Baixos, encara que el vaixell tingui la seva bandera. Tot i això, el professor de dret internacional públic a la Universitat Rovira i Virgili (URV) Alfonso González Bondia aclareix que Espanya ha acceptat rebre el vaixell sobre la base del reglament de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i assegura que aquesta agència també podria reclamar a altres estats que cooperin. "No en tenen l'obligació, però normalment tots els estats, a través de les seves oficines consulars i d'acord amb els tractats internacionals i la normativa interna de cada país, acostumen a assumir l'obligació d'ajudar els seus nacionals a l'estranger en situacions d'emergència", explica l'investigador. No en tenen l'obligació, però tots els estats acostumen a assumir l'obligació d'ajudar els seus nacionals a l'estranger en situacions d'emergència ” Alfonso González Bondia Professor de Dret Internacional Públic a la URV De moment, els països europeus que han confirmat que activaran avions per recollir els seus ciutadans són França (5), Grècia (1) els Països Baixos (11) i Turquia (3), que no és membre de la UE, però sí que forma part del mecanisme europeu de Protecció Civil que s'ha activat per a aquesta emergència. També enviaran un avió els Estats Units (amb 17 afectats) i la Gran Bretanya (23). En canvi, Bèlgica, Irlanda, Alemanya i Suïssa han dit que estan disposats a acollir els seus ciutadans afectats, però no tenen avions disponibles per evacuar-los i podrien fer-ho a través del mecanisme europeu o dels Països Baixos, que és el país de bandera del creuer i està disposat a fer-se'n càrrec si calgués. Qui assumirà el cost? Aquest dimecres, fonts del govern central que recollia Efe apuntaven que el cost recauria en els països d'origen dels afectats, però anteriorment havien apuntat que tant el trasllat com la cura de les persones infectades "seria sufragat completament per les asseguradores o els seus països d'origen". Les mateixes fonts afegien en aquell moment que per a la resta de persones s'activaria "un mecanisme d'evacuació conjunta de la UE que se sufraga un 25% el país que l'habilita i un 75% la UE". Amb tot, dos dies després, fonts de l'executiu assenyalen a l'ARA que els detalls encara s'estan concretant. Bondia recorda que els passatgers no estan obligats a tenir una assegurança, tot i que pel tipus de viatge que feien el més probable és que en tinguessin. En tot cas, explica que si un estat dedica un avió a una repatriació pot ser que segons les lleis de cada país sigui la mateixa administració qui assumeixi el cost o bé que posteriorment la reclami a l'afectat o a la seva assegurança. "No hi ha una normativa internacional dient que l'estat ho ha d'assumir. És normativa interna de cada cas", resumeix. Hi haurà diferències entre passatgers i tripulants? La principal diferència entre uns i altres és que per als tripulants un possible contagi és un accident laboral, diu Aguirre. "L'empresa naviliera, malgrat que no sigui la causant de la malaltia, té una responsabilitat afegida amb els seus treballadors", afegeix. L'empresa naviliera, malgrat que no sigui la causant de la malaltia, té una responsabilitat afegida amb els seus treballadors ” Josep Maria Aguirre Professor de dret administratiu de la UdG Quin paper tindran les assegurances? En canvi, el professor de dret mercantil a la URV Pablo Girgado dona per fet que seran els estats qui es facin càrrec de totes les despeses. Tot i això, explica que en aquest cas una eventual indemnització de l'assegurança no seria per als afectats, sinó per a l'estat, que l'hauria de reclamar a través dels seus serveis jurídics. A parer seu, el responsable de les despeses hauria de ser la naviliera o la seva asseguradora. Què passarà ara amb el vaixell? El ministeri de Sanitat ha explicat que els Països Baixos, per ser el país de bandera del vaixell, és qui pot decidir "què fa amb el buc i la tripulació". Per part seva, el govern espanyol defensa que el creuer hauria de continuar fins al port de destí amb tota la tripulació. 23 nacionalitats A més dels 14 espanyols que seran traslladats a Madrid per fer quarantena a l'hospital Gómez Ulla, al vaixell hi ha passatgers i tripulació de països membre de la UE –França (5), Alemanya (8), Grècia (1), Bèlgica (2), Països Baixos (11) Irlanda (2), Polònia (1) i Portugal (1)– o que estan adherits al mecanisme europeu de Protecció Civil que s'ha activat per a aquesta emergència –Turquia (3), Ucraïna (5) i Montenegro (1). També hi ha passatgers i tripulants de països de fora de la UE: el Regne Unit (23), el Canadà (4), els Estats Units (17), Austràlia (4), el Japó (1), Nova Zelanda (1), l'Argentina (1), Rússia (1), les Filipines (38, tots de tripulació), l'Índia (2) i Guatemala (1).