L'informe policial apunta que les forces de seguretat marroquines “van guiar activament” els migrants fins a Ceuta

MadridEl Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (Cenif) ha conclòs que l'entrada a Ceuta de gairebé 80.000 migrants a finals de juliol va comptar amb la complicitat de les forces de seguretat marroquines. Així es desprèn de l'informe que ha remès a l'Audiència Nacional i a què ha tingut accés l'ARA. Al·lega que va ser un procés que va tenir una “planificació prèvia” i uns “objectius diferents dels migratoris”, i que va ser “afavorit” per un “guiatge actiu de la massa cap a llocs de pas” per part de les forces i els cossos de seguretat del Marroc, sumat a una “presència escassa” d'agents. És una versió que xoca frontalment amb les explicacions que fins ara han donat els ministeris del PSOE i Pedro Sánchez, que en tot moment han desvinculat el Marroc de la crisi i han destacat la “cooperació” del país alauita. Tot plegat el dia abans que Sánchez comparegui al Congrés per donar explicacions dels fets de Ceuta. Llegeix-lo tot Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi “L'entrada massiva no respon a un fenomen espontani d'immigració irregular, sinó que és la conseqüència o finalitat d'un procés planificat que es dissenya anticipadament”, relata l'informe, de 55 pàgines. Un dels objectius era generar “una autoria intel·lectual i directiva difusa” perquè fos difícil d'identificar. De fet, a això s'aferra la Moncloa per continuar exculpant el Marroc. Ara bé, la policia espanyola ha pogut “determinar l'existència d'una estructura d'almenys cinc nivells” com a responsables d'un “procés planificat, monitorat i executat per fases”. En tres d'ells, és possible “assenyalar persones concretes i individualitzades”. Al tercer, relatiu als “organitzadors del flux de persones sobre el terreny”, és on el document assenyala directament les forces de seguretat marroquines. Parla de dos tipus de “subjectes actius”. D'una banda, els uniformats que donaven “indicacions” a les persones que travessaven la frontera per “superar obstacles”. I, de l'altra, els “agents dinamitzadors” no uniformats: homes d'entre 30 i 50 anys amb una “complexió forta o atlètica” que portaven “samarretes de colors neutres i poc cridaners” i calçat esportiu tancat. Per què van cridar l'atenció? Estaven “atents” al seu entorn, “van impartir instruccions” al personal uniformat i mostraven “actituds de control, lideratge i direcció”, en contraposició amb les persones que els envoltaven: “Caminen en sentit contrari al flux de persones, observen el pas dels grups, arenguen la massa per continuar la marxa o mantenen converses permanentment amb el mòbil, com si monitoressin l'esdeveniment”. El ministeri de l'Interior continua exculpant el Marroc El govern espanyol ha quedat contra les cordes un cop El Español ha revelat que les principals conclusions de l'informe apuntaven al Marroc. De matinada, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va enviar una carta al director general de la policia espanyola, Francisco Pardo, per demanar-li explicacions sobre la “veracitat” del document, esgrimint que és “essencial” perquè el govern espanyol pugui “adoptar les decisions oportunes”. Hores més tard, fonts del ministeri han explicat que Francisco Pardo li havia comunicat que no existeix cap informe policial que “atribueixi” la “planificació o execució” dels fets a les forces de seguretat del Marroc. És una versió que el text de l'informe contradiu de ple. A última hora, les mateixes veus es remeten a la versió que ha traslladat el director adjunt operatiu, que sosté que el document “no permet establir la implicació de cap govern, servei, agència o persona, al desconèixer-se l'autoria intel·lectual de l'entrada massiva”. L'informe reconeix que “no s'ha pogut individualitzar” qui té el màxim nivell de responsabilitat, però sí que recalca que la resposta de la policia va ser de “total permissivitat”, sense fer “cap temptativa seriosa” d'intentar “reduir, dispersar o allunyar” la massa de persones de la frontera: “Els efectius no només romanien en actitud passiva abans dels intents d'entrada, sinó que els oferien indicacions perquè accedissin a través de l'aigua per la zona de l'espigó del Tarajal”. Fernando Grande-Marlaska i Francisco Pardo durant la presa de possessió del nou director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional el març passat.Diego Radamés / Europa Press En paral·lel, fonts d'Interior intenten treure importància i validesa al Cenif. Al·leguen que “no té la consideració d'unitat investigadora” de policia judicial, que “no disposa de personal desplegat” al Marroc i que és “inusual” que actuï sota el mandat d'un jutjat. Per restar credibilitat a l'informe, també esgrimeixen que es basa en dades del seguiment d'aplicacions de missatgeria i xarxes socials de “caràcter obert” i d'imatges i vídeos “difosos per mitjans de comunicació”. Lluny d'això, Fernando López Aguilar, actual eurodiputat del PSOE i ministre de Justícia amb José Luis Rodríguez Zapatero, sosté en una entrevista a Euronews que l'entrada massiva de migrants “no podria haver passat” sense que les autoritats del Marroc “fessin els ulls grossos”. “No respon a una intenció migratòria” Per apuntalar la seva tesi, l'informe del Cenif justifica que la dinàmica de l'entrada de migrants i el “retorn gairebé immediat” de la majoria dels que van entrar –el 90%– permet concloure de manera “inequívoca” que la veritable finalitat dels migrants “no respon a una intenció migratòria”. “La finalitat migratòria opera només com una cobertura formal que serveix per fomentar, impulsar i dirigir un flux massiu de persones a la frontera”, afegeix. La primera onada de persones va estar protagonitzada per homes joves, la majoria equipats amb neoprè, amb l'objectiu de “saturar els mitjans de contenció per forçar l'obertura dels accessos”. La segona onada van ser “nuclis familiars amb dones i nens de poca edat”, vestits amb roba esportiva i xancletes, per “aprofundir en la saturació” del control fronterer i “desactivar” la possibilitat de fer servir la força. Imatge de l'informe policial sobre la implicació marroquina en l'entrada massiva a CeutaARA “S'aprecia que actuen amb relativa calma, cosa que transmet una certa sensació d'impunitat. Aquesta percepció està probablement reforçada per l'actitud de tolerància gairebé activa de les forces de seguretat del Marroc”, reitera el document. “No s'entén d'una altra manera que aquesta mobilització s'estengui a grups socials –com nuclis familiars o nens de poca edat– que no hi participarien de forma tan generalitzada en cas de suposar qualsevol perill”, afegeix. El 10% restant van ser persones que tenien una “voluntat prèvia o sobrevinguda” de quedar-se a Espanya i “van aprofitar un moviment organitzat i massiu”. Una alerta prèvia enviada als llocs fronterers Més enllà d'aquest informe elaborat a petició de l'Audiència Nacional, el Cenif també va remetre el 29 de juliol un avís als llocs fronterers de Ceuta i Melilla. Aquest document, consultat per l'ARA, explicava que s'havia tingut constància d'un “risc potencial d'entrades irregulars” i avisava que hi havia un “risc extrem” que es produïssin entrades nedant i salts de la tanca de manera coordinada. Els dies previs, el Cenif havia estat fent un monitoratge de diferents grups i fòrums que van facilitar la viralització de les accions: la setmana anterior hi havia hagut 180 missatges, que van elevar-se a 1.300 el dia abans i a gairebé 2.000 el primer dia de l'entrada massiva. Ara bé, malgrat aquests avisos, el director general de la policia espanyola ha limitat la comunicació a una “alerta de risc freqüent” que “no va incloure cap al·lusió” a una “possible entrada massiva”. És a dir, el govern espanyol manté que no va tenir avisos previs per anticipar la crisi. De moment, només la titular de Defensa i responsable del CNI, Margarita Robles, ha admès que sí que hi va haver informació sobre un repunt de persones que travessaven nedant la frontera. El Cenif hauria hagut d'informar el ministre Marlaska? El gran dubte que plana després que s’hagi filtrat l’informe és si la policia espanyola hauria hagut d’informar-ne el ministre de l’Interior. Depèn de si estava actuant com a policia judicial. La llei estipula que la funció de policia judicial “comprèn l’auxili” als jutjats en “l’esbrinament dels delictes” i estableix que, en aquests casos, “actuarà sota la direcció” dels jutjats i de la Fiscalia. Per tant, desprenent-se de la jerarquia orgànica habitual. La legislació preveu que “no podran ser remoguts o apartats” fins que acabin la seva missió. La causa penal sobre Ceuta no està formalment oberta perquè la jutgessa encara no s'ha declarat competent per investigar els fets, però Iustitia Europa, el partit extraparlamentari que va presentar la denúncia original, sosté que els membres del Cenif sí que “han desenvolupat funcions” de policia judicial. En un escrit remès a la magistrada María Tardón, al·lega que la diligència que han dut a terme i la informació que han obtingut “queden sotmeses a la direcció funcional” de l’Audiència Nacional i, per tant, a les “garanties establertes” per a la policia judicial, que no ha de retre comptes als seus superiors. De fet, Tardón va ordenar directament als investigadors que no facilitessin cap informació als seus superiors sobre l'elaboració i el contingut de l'informe. Per aquest motiu, el director general de la policia espanyola no en va tenir cap coneixement previ, fins que ha aparegut als mitjans de comunicació.