Confinar els migrants de Ceuta per risc sanitari: la petició del PP que experts i govern espanyol rebutgen

Des que van arribar a finals de juliol, milers de persones han viscut durant setmanes en assentaments improvisats als carrers i les platges de Ceuta, en condicions precàries i amb dificultats d'accés a aigua potable, higiene i sanejament. El govern espanyol no va anunciar fins vint dies després de l'entrada massiva un pla específic d'acollida, que no ha convençut una part dels migrants, i la concentració d'aquestes persones en espais precaris ha estat continuada. Aquest retard en la resposta, sumat a les condicions d'amuntegament i a les mancances d'higiene, ha pogut afavorir la transmissió d'algunes infeccions entre persones que hi conviuen. Però el cert és que, a hores d’ara, les autoritats sanitàries no han declarat cap alerta epidemiològica general a Ceuta. La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) tampoc considera que hi hagi una epidèmia generalitzada, tot i que reclama reforçar la vigilància i els recursos sanitaris davant les condicions d'amuntegament. La Reial Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya (RANME), per la seva banda, assenyala que els migrants són majoritàriament "una població jove i sana" i que els problemes de salut més rellevants en aquest cas són els derivats del desplaçament, sobretot els traumatismes. Amb tot, el líder del PP va reclamar al president Pedro Sánchez que decretés el confinament dels migrants que van travessar la frontera amb el Marroc i continuen a la ciutat autònoma davant la detecció de malalties infectocontagioses. En concret, va assegurar que els professionals sanitaris a l'enclavament espanyol li havien traslladat l'existència de casos de tuberculosi i sarna, més de 450 casos de gastroenteritis i algun cas de varicel·la, tot i admetre que no disposava de dades completes. Poc després, però, va matisar les seves paraules i va limitar la possibilitat del confinament als migrants malalts. Aquest diumenge, García ha acusat Feijóo d'"atiar amb pors i mesures" que, segons el seu parer, no plantejaria si la població afectada no fos migrant procedent de l'Àfrica. De fet, la proposta de confinament tampoc convenç les societats científiques. En una entrevista a la SER, la presidenta de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, María Joao Forjaz, ha afirmat que "no es donen les circumstàncies" per confinar la població migrant, principalment perquè el risc de propagació fora de l'entorn d'aquestes persones és molt baix. Pocs casos confirmats La detecció de casos d’una malaltia infecciosa no implica, per si sola, que hi hagi un risc de propagació generalitzada. Aquest risc depèn, entre altres factors, de com es transmet cada malaltia i del tipus de contacte amb les persones afectades. En el cas de la tuberculosi, García ha assenyalat que se n'han confirmat tres casos a Ceuta, però un dels pacients ja estava en tractament i no era contagiós, mentre que un altre patia una tuberculosi cerebral, que tampoc és contagiosa, i el tercer era una persona que ja es trobava a Ceuta. Des del tancament de fronteres del 2020, s'han registrat uns 90 casos de tuberculosi a Ceuta i uns 20.000 al conjunt d'Espanya, ha subratllat. Sobre la gastroenteritis, García ha matisat la xifra de 450 casos esmentada per Feijóo: segons la ministra, els serveis de Medicina Preventiva de l'Hospital de Ceuta han estudiat un brot que permet parlar de 55 casos probables d'E. coli enteroinvasiva, que ja estaria controlat i del qual no s'haurien detectat nous casos. Les infeccions estarien vinculades al consum d'aigua no apta a Ceuta. Pel que fa a la varicel·la, García ha informat de tres casos sospitosos. Un va ser descartat, mentre que els altres dos continuen sense confirmació diagnòstica. La ministra ha assegurat que aquests dos últims casos "no tenen res a veure amb la població migrant" ni tenen relació entre si, i ha recordat que la varicel·la no està erradicada a Espanya. Sobre la sarna, García ha confirmat implícitament que hi ha casos confirmats, però ha subratllat que és una condició molt més freqüent a Espanya del que es creu: entre el 2021 i el 2023 es van detectar 1.529 brots i 11.301 casos arreu de l'Estat. La titular de Sanitat ha assegurat que els positius detectats són controlats d'acord amb els protocols sanitaris i que el risc de transmissió a la població de Ceuta és baix. “La població migrant i la ceutina no conviuen en els mateixos espais”, ha afirmat, i ha afegit que les interaccions puntuals al carrer no constitueixen un risc de salut pública rellevant per als tipus de malaltia esmentats. Per tot plegat, ha dit, el confinament dels migrants a la ciutat autònoma seria “totalment desmesurat” tenint en compte què estipula la legislació de mesures especials en matèria de salut pública.