threat_intelligence696 wordsRead on Arc Codex

Qui és el grup d'ultradreta que arriba a Barcelona reivindicant la primacia blanca i l'expulsió dels immigrants?

BarcelonaL'extrema dreta que reivindica la primacia de la població "autòctona" i "blanca" a Europa posa Barcelona al mapa de la seva ofensiva continental. El moviment Save Europe Act –que reclama a la Unió Europea la "remigració" (expulsió) forçosa dels migrants no europeus per protegir la "continuïtat ètnica" dels "pobles nadius" del continent– farà aquest dissabte 22 d'agost la seva primera parada a l'Estat a la plaça Sant Jaume de Barcelona. L'acte s'emmarca en una gira que ja ha passat per Brussel·les, Utrecht, Lió i Lilla, i arriba en un moment en què la gestió de la immigració –amb la crisi de Ceuta com a rerefons– ocupa el centre del debat polític europeu. Llegeix-lo tot Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30 Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi La manifestació, però, ha estat envoltada de polèmica des de l'inici: durant uns dies, el portal de l'Ajuntament de Barcelona va tenir publicada la convocatòria dins de l'apartat d'activitats d'estiu de la ciutat. Fonts del consistori consultades per l'ARA atribueixen la publicació a "un error del servei d'atenció ciutadana, que recull totes les convocatòries", i asseguren que es va retirar "tan bon punt es va detectar". Amb tot, el govern municipal ha volgut marcar distàncies amb l'acte: "La manifestació d'aquest cap de setmana no és benvinguda a Barcelona", ha etzibat aquest dijous la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, que ha carregat contra un moviment que, diu, "pretén difondre idees racistes i xenòfobes i contràries a la democràcia". El Govern, per la seva banda, ha anunciat "un reforç" del dispositiu dels Mossos d'Esquadra per "supervisar, vetllar i auditar" que els assistents no incitin a l'odi o a la violència, i ha advertit que traslladarà a la Fiscalia qualsevol conducta delictiva que es detecti durant l'acte. En paral·lel, la Coordinadora Antifeixista de Barcelona i SomAntifeixistes han cridat a "plantar-los cara" amb una contramanifestació al mateix lloc. El portaveu de la Coordinadora explica a l'ARA que han decidit actuar com a resposta a "l'error de l'ajuntament" i perquè "el feixisme no pot tenir lloc a Barcelona". A més, ha exigit "responsabilitats polítiques" al consistori, ja que defensa que han fet "propaganda" des del seu portal i que això és un "error inacceptable". Pel que fa a la manifestació doble de dissabte, ha volgut insistir que el seu és "un moviment polític pacífic que no busca la confrontació física", tot i que no s'hi tanca del tot: "No serem nosaltres qui apliquem la violència, però tampoc qui la critiqui si és per defensar-se del feixisme." ERC també s'hi ha sumat: la sectorial de Ciutadania i Migracions ha "repudiat" que l'Ajuntament fes "difusió institucional" de l'acte, i la secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha avisat el PSC que "no hi ha excuses" per no prohibir-lo. Qui hi ha darrere del Save Europe Act? Save Europe Act és, formalment, una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) –l'eina legal que, amb un milió de firmes de com a mínim set estats membres, obliga la Comissió Europea a examinar una proposta i respondre-hi–. La va llançar a finals de maig l'activista neerlandesa Eva Vlaardingerbroek, però qui n'és considerat l'arquitecte intel·lectual és l'austríac Martin Sellner, una de les figures de referència d'aquest nou moviment d'extrema dreta. En concret, reclamen una moratòria sobre la immigració no occidental –incloent-hi la suspensió de visats d'estudis i de reagrupació familiar– fins que, diuen, es restableixi "la cohesió social i la continuïtat cultural" a Europa. La Comissió Europea va rebutjar registrar la iniciativa el passat 22 de juliol per considerar-la "manifestament contrària" als valors de la UE, a l'entendre que es basava en l'origen ètnic i racial de les persones i no en una avaluació individual. Els organitzadors, que asseguren haver reunit ja 600.000 firmes de manera informal, han anunciat que portaran la Comissió als tribunals. El moviment compta amb el suport declarat de dirigents d'extrema dreta com l'hongarès Viktor Orbán, el romanès George Simion, l'italià Roberto Vannacci i el president de Vox, Santiago Abascal, que en una piulada recent a X es va mostrar favorable a Vlaardingerbroek: "Hi ha joves europeus que no estan disposats a quedar-se de braços plegats mentre els arrabassen les seves nacions i el seu futur."

How it works

Once you click Generate, Ollama reads this article and crafts 5 comprehension questions. Your answers are graded against the article content — general knowledge won't be enough. Score 70+ to count toward your certificate.

Questions are cached — you'll always get the same 5 for this article.