Per què Puigdemont no podrà tornar dijous?

13.07.2026 - 21:40 | Actualització: 13.07.2026 - 22:12 Si dijous a la tarda el president Carles Puigdemont decideix de fer les maletes i tornar de l’exili, serà detingut en algun moment o un altre quan hagi travessat la frontera (sempre que no vulgui repetir una maniobra com la del 8 d’agost de 2024, cosa força improbable). I això passarà per més que, al matí, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi dictaminat que la llei d’amnistia és compatible amb els valors i drets fonamentals consagrats al dret de la Unió i que no contravé cap directiva europea, ni la de la lluita contra la corrupció ni la del terrorisme, i que no posa en perill de cap manera els interessos financers de la Unió. Perquè l’ordre de detenció contra ell i contra els consellers a l’exili Lluís Puig i Toni Comín continuarà activa. La sentència del TJUE no respondrà directament sobre la situació personal dels exiliats i no és pas executiva, sinó que aporta elements interpretatius per als tribunals estatals a l’hora d’aplicar la llei. Per això sorprenen les declaracions del catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo quan afirma: “En el moment en què se sàpiga la sentència de dijous, si la sentència és la que s’espera que sigui, Carles Puigdemont hauria de pensar a tornar a Catalunya immediatament. És a dir, ha de córrer aquest risc, no es pot permetre de continuar a Waterloo, perquè aquesta estratègia buida Junts.” L’argument de Pérez Royo, en declaracions a Catalunya Ràdio, és més aviat polític, perquè jurídicament bé que reconeix que l’ordre de detenció continuarà vigent. Fins i tot desplaça la càrrega de la responsabilitat en el president a l’exili: “Puigdemont no pot continuar esperant assegut a Waterloo, esperant a tornar a Espanya, perquè això fa que els jutges s’inventin argúcies per endarrerir-ne la tornada i mantenir Junts esterilitzat.” I insisteix que, tot aprofitant la sentència del TJUE, i comptant que sigui positiva, ha d’assumir alguna mena de risc: Puigdemont ha d’assumir aquest risc, ha de tornar i anar al parlament. Que el detenen? Ja veurem què passarà. Té un recurs d’empara ja demanat al Tribunal Constitucional espanyol i podria presentar mesures cautelaríssimes… S’ha de llevar aquest tap, és a dir, que la llei [d’amnistia] no té cap problema de constitucionalitat ni amb el dret europeu. Un cop fet això, Puigdemont ha de fer el pas. I és clar que correrà el risc que el detinguin, però per a la justícia espanyola també és un risc detenir-lo després d’una sentència del TJUE.” Unes declaracions com aquestes han fet alçar la cella a l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, que ha piulat a X: “El professor Royo sap, o hauria de saber, que la sentència del TJUE no és executable –és interpretativa– i que l’aplicació dependrà sempre de l’òrgan estatal (Suprem o Constitucional)… No s’entén gaire la insistència en aquest raonament, que no és gens jurídic.” El Profesor Pérez Royo sabe, o debería saber, que la sentencia del TJUE no es ejecutable -es interpretativa, y que su aplicación dependerá siempre del órgano nacional (Supremo o Constitucional)… no se entiende mucho la insistencia en este razonamiento que de jurídico no tiene… https://t.co/PmwQMskFyu — Gonzalo Boye (@boye_g) July 13, 2026 Boye assenyala de qui dependrà que Puigdemont pugui tornar amb l’amnistia aplicada i sense perill de detenció: del Tribunal Constitucional espanyol i, en darrera instància, del Suprem. Perquè les dues sentències que el TJUE dictarà dijous sobre la llei d’amnistia no resoldran directament la situació personal ni dels exiliats ni dels condemnats per malversació, ni de Puigdemont, Puig i Comín, ni de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Dirà si la llei compleix la legislació comunitària i permetrà que el Tribunal Constitucional espanyol s’activi i resolgui finalment els recursos d’empara de tots ells, que fa mesos que té damunt la taula i que no toca tot esperant precisament les sentències de dijous. El TC ja ha fet córrer que no s’afanyarà pas a resoldre els recursos, que fins al setembre o l’octubre ni entrarà a deliberar-los. I cal comptar que les primeres ponències de sentència han tocat a magistrats de l’anomenat sector conservador, o afí al PP, de manera que seran desfavorables als interessos dels demandants i diran que el Suprem espanyol va fer bé de denegar-los l’amnistia. La majoria del ple del TC haurà de tombar aquest primer esborrany i encarregar-lo a algun altre magistrat del sector afí al PSOE. Tot plegat situa la resolució de l’amnistia al TC ben entrada la tardor. I, en cas que el TC accepti les demandes, serà el Suprem qui els haurà d’aplicar efectivament l’amnistia, i no és gens clar que no s’empesqui alguna altra argúcia interpretativa per a evitar-ho. L’amnistia de Puigdemont dependrà en darrera instància del Suprem i, fins que això no passi, la porta de la tornada restarà tancada.