Albares apuja el to a Ceuta: "Fins a l'última persona que ha entrat irregularment serà retornada"

Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30 Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi És la primera vegada que el titular d'Exteriors es trasllada a Ceuta des de la crisi migratòria, la més letal a la frontera sud des que es tenen registres. I ha estat un dels membres del govern espanyol que més han elevat el to pel que fa a la situació dels immigrants que s'han quedat, molts dels quals continuen dormint al ras més de deu dies després de l'arribada. Davant el col·lapse dels espais institucionals hi ha menors d'edat –ja se n'han registrat més de 1.400– encara pendents de ser acollits, i centenars de persones que esperen poder iniciar el tràmit per demanar l'asil. Per regla general, un sol·licitant d'asil no pot ser retornat, expulsat ni rebutjat mentre s'estudia el seu cas, tal com recull el principi de no devolució. El govern espanyol busca la complicitat del Marroc per fer-ho possible. Albares ha assegurat que està en contacte permanent amb el seu homòleg al Marroc, Nasser Bourita, perquè aquest retorn es faci efectiu. "La voluntat [del Marroc] és cooperar", ha dit, i ha assegurat que si poques hores després de l'entrada massiva van retornar milers de migrants va ser "gràcies" a la seva predisposició. "No hi ha cap contrapartida [amb el Marroc]", ha afirmat el ministre quan se li ha preguntat si s'ha negociat amb el règim de Mohammed VI algun acord paral·lel perquè aplani la tornada dels marroquins que han fugit del país. El 2022, després de l'última crisi migratòria a Ceuta, per resoldre el xoc diplomàtic que la va desencadenar el govern espanyol va entomar un gir històric sobre el Sàhara Occidental reconeixent el pla del Marroc. "Parlem cada dia [amb Nasser Bourita], fins i tot diversos cops al dia", ha revelat Albares. El govern del Marroc, a través del mitjà de comunicació Hespress, deia aquest dilluns que demanaria a Espanya el retorn dels menors d'edat –el govern espanyol, de fet, prioritzarà com és habitual la reagrupació familiar de tots ells–. Responent a preguntes de la premsa sobre el cas concret dels infants, Albares ha reconegut que "existeix una legislació [específica]" perquè aquesta reagrupació es faci amb garanties, però tot seguit ha insistit en la "voluntat" del retorn. El 2024 el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a Espanya per la devolució irregular d'alguns menors no acompanyats que havien entrat a Ceuta l'estiu del 2021. Aleshores, l'Estat no va aplicar la legislació espanyola que afecta els migrants menors d'edat i el Suprem va sentenciar que es van "vulnerar els drets a la integritat física i moral dels menors". Amb el president de Ceuta han parlat, precisament, de la "ràpida devolució" de les persones, de l'enfortiment de la frontera i de "prevenir" situacions similars en un futur, ha dit el ministre. Albares no ha fet menció de la mancança d'assistència sanitària que han denunciat els metges de Ceuta o de la situació d'insalubritat en què es troben moltes persones migrants. "Em vull dirigir a tots aquells que ens escolten des d'algun país de l'Àfrica o el Marroc. Que no arrisquin les seves vides, els seus diners, el seu futur en una aventura abocada al fracàs [...] Qui entri a Ceuta o a Melilla ha de saber que no aconseguirà entrar a la Península, ni al continent europeu", ha assegurat. Les seves paraules arriben un dia després que Itàlia i Dinamarca tornessin a fer front comú contra la "immigració descontrolada" i exigissin de nou centres de repatriació. Amb tot, el ministeri d'Igualtat ha demanat a la Fiscalia que investigui les declaracions que ha fet en diverses entrevistes el secretari general de Vox al Congrés, José María Figaredo, sobre els migrants a Ceuta. En les seves afirmacions, Figaredo ha fet diverses crides a la "caça i pesca" de les persones migrants, i ha insistit en qualificar d'"invasió" la seva arribada. Per això, Igualtat ha sol·licitat al ministeri públic que estudiï si aquestes declaracions podrien ser constitutives d'un delicte d'odi. Robles, al Senat Mentrestant, el PP ha assegurat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixerà el dimarts de la setmana que ve al Senat per donar explicacions sobre la crisi a Ceuta, segons fonts del PP al Senat. Fonts del govern espanyol, en canvi, no ho donen per fet i indiquen que es donarà una resposta a la petició al llarg d'aquest dimecres. La intenció del govern espanyol era deixar la compareixença per a l'última setmana d'agost al Congrés, juntament amb la dels ministres de l'Interior i Exteriors.