El Suprem dubta de la legalitat de la regularització de migrants i es planteja enviar el cas a Europa

Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30 Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi Els escrits del Suprem, amb data 24 de juny i en resposta als recursos d'aquests dos governs autonòmics, han transcendit quan falten poques hores perquè s'acabi el procés de regularització: aquesta pròxima mitjanit expira el termini per presentar les sol·licituds. Les últimes dades oficials de fa un parell de setmanes indicaven que s'han fet 900.000 sol·licituds, tot i que el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha revelat aquest dimarts que s'han superat els 1,2 milions d'expedients, més del doble de les previsions del govern espanyol (500.000). Sánchez ho ha dit durant la presentació d'un pla de 500 milions d'euros per reforçar, precisament, la integració de les persones migrants a l'Estat. Què diu el tribunal? En concret, el Suprem posa la lupa en diferents elements. El primer és que "el règim de regularització establert pel govern espanyol [...] suscita el dubte de si podria entrar en col·lisió amb les normes que implementen el Pacte de Migració i Asil de la UE [que va entrar en vigor l'12 de juny]", afirma l'alt tribunal en les seves providències, que dubta que els estats puguin aprovar normes que vagin en contra d’aquest acord encara que s’hagin posat en marxa abans de l’entrada en vigor del pacte. Els magistrats també plantegen una possible col·lisió amb la directiva de retorn de la UE i qüestionen si "és admissible" que les persones que estan en situació irregular a l'Estat no se sotmetin a una ordre de retorn amb les excepcions que la mateixa norma comunitària autoritza, sinó que "se'ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general i pel mer fet de l'estança irregular a Espanya". Alhora, el TS posa en dubte que el reglament de la UE permeti que un estat adopti i apliqui, mitjançant una norma reglamentària de rang "infralegal", un procés de regularització massiva de persones de tercers països en situació irregular. Finalment, adverteix d'un possible xoc amb el codi de fronteres Schengen, segons els qual el "control fronterer no s'efectua únicament en interès dels estats membres on es realitza aquest control, sinó en interès del conjunt dels estats". En aquest sentit, recorda que el migrant que obté l'autorització de residència temporal d'un any adquireix el dret a "circular lliurement per l'espai Schengen" durant 90 dies en períodes de 180. El TS dubta que ho pugui fer sense que consti cap coordinació prèvia amb la resta d'estats de la UE. Per tot això, l’alt tribunal ha traslladat a les parts que tenen un termini de cinc dies per informar sobre l’opció d’acudir al TJUE perquè analitzi si la regularització compleix la normativa europea. El govern apel·la a la "tranquil·litat" Quan s'emet una qüestió prejudicial es paralitza automàticament el procediment judicial, si bé això no hauria d'afectar automàticament la vigència de la regularització. Cal recordar, de fet, que la sala contenciosa administrativa del mateix Tribunal Suprem va rebutjar al mes de maig suspendre cautelarment el decret del govern espanyol, tal com li havien demanat Vox i la Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso (PP). L'advocat expert en migració Albert Parés, de l'Associació Noves Vies, assegura a l'ARA que la decisió del Tribunal Suprem "no afectarà" el procés de regularització perquè finalitza, precisament, aquest dimarts. Des del govern espanyol apel·len a la "tranquil·litat" de totes aquelles persones que han presentat una sol·licitud. Fonts del ministeri de Migracions recorden que també es poden pronunciar sobre la "pertinència" de la qüestió prejudicial i que ja treballa amb l'Advocacia de l'Estat per "aclarir" els dubtes. "En cas d'elevar-se [al TJUE], serviria per resoldre els dubtes concrets abans de resoldre el fons de la qüestió", apunten des del ministeri, que defensen que el redactat de la norma és "estrictament" compatible amb el dret comunitari. "La regularització atorga un permís de residència i treball vàlid exclusivament en territori espanyol", reiteren les mateixes fonts. Per la seva banda, i tot i que no tingui res a veure una cosa amb l'altra, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha vinculat els dubtes del Suprem sobre la regularització de migrants amb la seva denúncia sobre les nacionalitzacions que preveu la llei de memòria democràtica. Segons Feijóo, el govern espanyol està prenent decisions "de gran impacte demogràfic i electoral sense consens suficient". La regularització que s'acaba aquest dimarts atorga el permís de treball i residència durant un any i no la nacionalitat ni el dret de vot. Quim Clavaguera, advocat i diputat responsable de la comissió d'estrangeria del Col·legi d'Advocacia de Barcelona (ICAB), qüestiona que el TJUE resolgui a favor de deixar sense efecte les regularitzacions i, per contra, afirma que potser sí que hi ha un retret sobre com s'ha fet el procés i fins i tot pugui acabar imposant una multa a l'Estat. Ara bé, indica que les regularitzacions aprovades són "drets adquirits" i, a més, el tribunal comunitari pot trigar anys a valorar la petició del Suprem, un temps en què els beneficiaris del procediment ja hauran hagut de fer una renovació de la documentació. Amb tot, Clavaguera assenyala que tot el procés de regularització s'ha fet "de manera caòtica" i "amb presses" des del principi, amb diversos criteris i requisits per acollir-se als tràmits, i que un cop es van obrir les finestretes per recollir la documentació també hi ha hagut desori, com es veu en el fet que cinc setmanes després de l'arrencada del procés el ministeri de Drets Socials va haver de sortir a resoldre dubtes i confusions. En aquest sentit, l'advocat indica que es van demanar documents que no calien i alerta que ara el "caos" és a les comissaries de la Policia Nacional, on no es troben cites per fer la recollida de les empremtes digitals. El pas del Suprem ha agafat les entitats socials en la recta final de l'acompanyament a les persones migrants. Victoria Columba és portaveu de Regularización Ya, l'entitat que va promoure la recollida de signatures que va permetre obrir el procés, i dedica el dia a anar a les cues que es produeixen a la Seguretat Social o les comissaries de la Policia Nacional. Descarta que la via judicial tingui cap recorregut en el gest del tribunal i l'emmarca com un intent de "la ultradreta de fer incidència política" davant de l'èxit de donar drets milers de persones. Per a l'activista, a més, és una més de "les traves, el laberint burocràtic, el racisme institucional" amb què topa la població migrada i recorda que ja van poder aturar les mesures cautelars que van presentar davant del mateix Tribunal Suprem Vox, Hazte Oír o la Comunitat de Madrid per intentar evitar que s'iniciés el procés. En la mateixa línia, Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres (entitat col·laboradora en el procés), afirma que l'únic objectiu d'avui és poder registrar totes les sol·licituds "fins a les 23.59 hores" i que "a partir de demà" ja veuran si han de "batallar" per altres qüestions.