general1007 wordsRead on Arc Codex

Terratrèmols a la Península: quin risc hi ha?

BarcelonaEn poc menys d'una hora, una sèrie de terratrèmols han tornat a sacsejar aquest dimarts la província andalusa de Granada. Entre les 10.37 h i les 11.34 h s'han produït set sismes, un dels quals ha assolit la magnitud de 4,8. Sembla que s'hi ha viscut un eixam sísmic –diversos terratrèmols s'han concentrat en una mateixa zona i en un període curt de temps– quatre dies després d'una primera tremolor de terra. Gójar, Churriana de la Vega, Alhendín... Cadascun ha tingut un epicentre diferent, però tots s'han pogut percebre a la capital granadina. Els sismes han deixat tres ferits lleus –entre els quals hi ha una menor d'edat– i un ambient enrarit en la població, fatigada pels constants tremolors de poca intensitat des de dissabte. I tot i que la immensa majoria no són perceptibles i els danys són superficials, després de les tragèdies a Veneçuela, Colòmbia i Indonèsia, aquest episodi ha despertat algunes preguntes: hi pot haver rèpliques? N'hi ha més que mai i més devastadors? Llegeix-lo tot El professor lector de física de la terra al departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Universitat de Barcelona (UB), Álvaro González, explica que els moviments sísmics no són estranys al sud d'Espanya. De fet, territoris com Granada, Almeria, Múrcia i Alacant estan categoritzats com a zones de risc sísmic. "Andalusia ha registrat altres episodis similars que, sovint, s'allarguen durant dies o setmanes, fins i tot mesos. La seva evolució és difícil d'anticipar, perquè poden anar perdent intensitat progressivament o presentar nous terratrèmols de més magnitud", resumeix. En el cas de Granada –que ressalta al mapa de risc sísmic–, hi ha una zona amb falles actives. Davant d'aquesta concentració de terratrèmols, el consistori granadí ha elevat l'emergència a fase 1 per oferir més recursos i reforçar la coordinació entre les autoritats. També ha optat per desallotjar el complex museístic de l'Alhambra –que no ha patit cap desperfecte– i edificis públics de serveis no essencials, i també ha evacuat un centenar d'habitatges a uns 10 quilòmetres de distància, al municipi de Las Gabias, per l'aparició d'esquerdes. Això no obstant, l'impacte d'aquesta sèrie de terratrèmols ha estat moderat. Els danys principals han estat en façanes i elements de mobiliari. Els serveis d'emergència han respost més de mig miler de trucades al telèfon 112, si bé la majoria d'assistències sanitàries han estat per crisis d'ansietat. És normal? González explica que la baixa percepció del risc sísmic a Espanya no significa que el país estigui lliure de terratrèmols importants. La zona amb més perillositat es concentra al sud-est, però també hi ha àrees de perillositat significativa als Pirineus. "La qüestió és, sobretot, la seva freqüència", anticipa l'expert. A l'Estat s'han patit grans terratrèmols destructius, però els episodis de magnitud 6 o 7 són molt menys habituals que en regions com Indonèsia, Xile o Colòmbia. A més, poden estar separats per diversos segles. Segons l'Institut Geogràfic Nacional, a Espanya s'han produït 30 terratrèmols importants des que se'n tenen registres l'any 1048, i el més recent va ser el 2011 al municipi de Llorca (Múrcia). Amb una magnitud de 5,1, el sisme va deixar nou morts. Els terratrèmols es produeixen quan blocs de roca del subsol es desplacen bruscament els uns respecte als altres i s'allibera de cop l'energia acumulada. En el cas de Granada, una de les hipòtesis que s'estudia és que la circulació d'aigua subterrània a gran profunditat pugui afavorir el lliscament de determinades fractures. Però tot és molt incipient. Els experts tampoc poden saber si els sismes d'aquest dimarts són rèpliques del de dissabte a la matinada o si estan vinculats a una falla adjacent que s'ha tornat a activar. La responsable de prevenció i risc sísmic de l'Institut Andalús de Geofísica, Mercedes Feriche, explica a Efe que caldrà esperar que acabi la sèrie –que podria allargar-se setmanes o mesos– per determinar-ne l'origen. Tot i això, els experts no estan alarmats i consideren que haurien d'anar perdent intensitat. La baixa freqüència de sismes pot contribuir al fet que la població oblidi que existeix un risc, però la xarxa de sismòmetres instal·lada a la zona per l'Institut Geogràfic Nacional i l'Institut Andalús de Geofísica permet detectar també centenars de petits moviments que passen inadvertits. Aquesta informació permetrà analitzar al detall com evolucionarà l'eixam: si disminueix el nombre de terratrèmols, si canvien les seves magnituds o si comencen a produir-se sismes més grans que els registrats fins aleshores. "Ara mateix, l'escenari més probable és que no es produeixin terratrèmols més grans. Tot i que aquesta possibilitat existeix, no es pot descartar completament. La probabilitat és d'aproximadament l'1%", planteja González. Hi ha més terratrèmols que mai? No hi ha evidències que ara hi hagi més terratrèmols de manera general. Hi ha períodes amb més activitat i d'altres més tranquils, i poden concentrar-se temporalment en determinades regions. El que sí que ha canviat és la capacitat per detectar-los i l'exposició de la població. "I un nombre més elevat de terratrèmols destructius no implica necessàriament que hi hagi més terratrèmols. L'impacte depèn en gran manera d'on es produeixin, de quanta població hi hagi exposada i de la resistència dels edificis", afirma González. Un sisme moderat en una zona densament poblada i amb construccions vulnerables pot provocar més danys que un altre de molt més gran en una regió remota o amb una elevada preparació sísmica. Segons l'informe anual del Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per les seves sigles en anglès), l'any 2025 van registrar 138.466 terratrèmols a tot el món. Ara bé, en la majoria dels casos, o les seves magnituds van ser febles –per sota de 3– o es van produir en indrets allunyats de zones urbanes. Així, l'USGS només destaca catorze sismes, que van provocar tant pèrdues humanes com econòmiques importants. Els més destacats es van produir a Myanmar i Tailàndia –amb 1.600 morts i 3.400 ferits–, al Tibet (126 morts) i a l'Afganistan (1.124 morts i 3.251 ferits). Enguany, l'USGS ha registrat 17.850 terratrèmols. En el mateix període de l'any 2025, se'n van comptabilitzar gairebé mil més (18.994).

How it works

Once you click Generate, Ollama reads this article and crafts 5 comprehension questions. Your answers are graded against the article content — general knowledge won't be enough. Score 70+ to count toward your certificate.

Questions are cached — you'll always get the same 5 for this article.