L'Audiència Nacional investigarà l'entrada de migrants a Ceuta com un intent d'atemptar contra l'Estat

Inscriu-te a la newsletter Connexió M-30 Per entendre què passa als passadissos del poder central Inscriu-t’hi La interlocutòria, de 26 pàgines, també parla sobre el gran interrogant que encara s'arrossega, que s'ha convertit en l'epicentre de la picabaralla política i que ha deixat el PSOE aïllat dels seus socis: el paper del Marroc. Per a la jutgessa, “s'ha evidenciat” una “clara i indubtable gestió afavoridora del procés” des del territori del país alauita gràcies al comportament “constatat i gràficament contrastat” de les forces de seguretat marroquines. Fent-se seus textualment els arguments del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (Cenif) de la policia espanyola, al·lega que no només hi va haver “passivitat” per part dels agents, que no van fer “cap temptativa seriosa d'intentar reduir, dispersar o allunyar la massa de persones” de la frontera, sinó que van dur a terme un “guiatge actiu” donant “indicacions” als migrants per ajudar-los a “superar els obstacles”. I repeteix una altra consideració del ministeri públic: “La finalitat migratòria opera només com a cobertura formal que serveix per fomentar, impulsar i dirigir un flux massiu de persones a la frontera”. “Des de l'absolut menyspreu per la vida i la integritat física d'algunes de les persones més vulnerables, se les va conduir a llançar-se al mar, sense preparació i [...] proveint-les de febles instruments de flotabilitat, alguns poc més que joguines”, denuncia la jutgessa. Eren persones d'edat avançada o famílies amb nens –alguns pares amb els bebès en braços– que portaven “precaris elements d'auxili” i roba “inadequada” que un cop mullada podia “obstaculitzar seriosament” els moviments a l'hora de nedar. La importància dels mòbils La jutgessa dedica quatre pàgines i mitja a fer una cronologia dels fets. Explica que tot va començar amb una “situació sostinguda i creixent d'increment de les entrades” a Ceuta els dies previs. Fins que el 30 de juliol va esclatar la crisi. Hi va haver “onades de diferent intensitat i perfil” que van provocar un “col·lapse de les capacitats de resposta” del sistema de control fronterer espanyol i una “violació massiva de la sobirania territorial” d'Espanya. L'arribada de tanta gent va fer que el pati que hi ha entre la zona restringida de la platja i la zona de lliure circulació, on els migrants quedaven retinguts en un primer moment, arribés a una situació de “saturació” que va provocar que calgués obrir-lo. “Els agents van haver de triar entre garantir momentàniament l'estanquitat de la frontera i defensar la vida humana”, va defensar Pedro Sánchez la setmana passada. Després que s'obrís aquesta porta, l'entrada va ser “més accessible” i es van viralitzar missatges que la frontera s'havia obert. La interlocutòria en recull alguns: “Nit d'assalt, l'últim que apagui el llum” o “Germans, baixeu, la duana s'ha obert”. “La policia porta la seva roba normal, totes les ciutats del Marroc són aquí”, deia un altre. Posteriorment, també es van propagar consells per evitar l'expulsió. “Cal entrar a Ceuta i amagar-se fins que es calmin els espanyols”, per exemple. O “quan trepitgis Ceuta, digues que no pots tornar al Marroc per problemes polítics”. La jutgessa subratlla que la policia espanyola va detectar que el 91% dels mòbils que van actuar com a “dinamitzadors” i “altaveu” tenien un prefix del Marroc. I destaca que, entre altres coses, els missatges van “distorsionar” la sentència del Suprem sobre les devolucions en calent de migrants que arriben per mar i del procés de regularització que va impulsar el govern espanyol a principis d'any. Una “minuciosa anàlisi” per part de la policia espanyola Així mateix, després dels dubtes que va estendre el ministeri de l'Interior sobre el veredicte del Cenif, María Tardón també aprofita per defensar la feina dels investigadors: “Una minuciosa, precisa i detallada anàlisi de l'abundant material”. I recalca que el Cenif té una “especial qualificació” per analitzar “qualsevol de les dinàmiques” relacionades amb els fenòmens i fluxos migratoris. Finalment, reclama a les acusacions populars que s'han personat a la causa que paguin una fiança de 6.000 euros per poder formalitzar-ho. Són Iustitia Europa, el partit extraparlamentari que va presentar la denúncia inicial; el PP, Vox, Hazte Oír, Libertad y Justicia, Zeolandia i Ahora España. En canvi, la jutgessa ha rebutjat la denúncia que va presentar S'ha Acabat la Festa –el partit d'Alvise Pérez– contra el rei del Marroc i el ministre de l'Interior marroquí per crims de lesa humanitat: li recrimina que faci una “mera instrumentalització política” de l'exercici de l'acció penal. Citant el precedent dels Jordis Per justificar la seva competència en el cas, la jutgessa María Tardón cita la interlocutòria del novembre del 2017 que va confirmar la competència de Carmen Lamela per investigar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per un delicte de sedició per les protestes del 20 de setembre. Fa nou anys, la conclusió va ser que l'Audiència Nacional era competent per investigar “totes aquelles conductes que suposin una ofensa contra la forma de govern en un sentit material”.