Trump reivindica l’“excepcionalitat” dels Estats Units en el 250è aniversari del país

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai Inscriu-t’hi Bona part del discurs, que ha durat uns 35 minuts –menys que els focs artificials posteriors– ha pivotat al voltant del relat "heroic" dels Estats Units com a país que va establir les bases del "món modern". Per l'escenari han desfilat banderes històriques, una d'elles utilitzada durant el Dia D en el desembarcament de Normandia, i veterans de guerres crucials per al país que superaven els cent anys: Pearl Harbor, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Alguns amb prou feines es podien aixecar de la cadira de rodes per saludar la bandera. "Aquests són els combatents i les banderes de la generació més gran; són la generació més gran. Em sap greu admetre-ho, però ho són. Van salvar el món". Trump s'ha aferrat al passat per reclamar que "America is back", però gairebé no s'ha referit al present. Els episodis de l'Iran i Veneçuela han estat residuals pel que acostuma a ser la tònica del president estatunidenc, que tan sols els ha mencionat com a part d'una recapitulació històrica dels èxits militars. "Mireu Veneçuela, mireu l’Iran: els hem esborrat, hem destruït el seu exèrcit. Els americans vam travessar les Grans Planes, vam escalar les muntanyes Rocoses, vam domar la natura salvatge i vam conquerir la frontera, i vam construir l’imperi, l’anomenat imperi de la llibertat. Vam traçar les línies de ferrocarril, vam alçar els gratacels –aquests gratacels tan bonics– i vam excavar el canal de Panamà, considerat la vuitena meravella del món", ha afirmat. A l'altra banda de l'Atlàntic, la República Islàmica feia una mostra de força i unitat amb el multitudinari funeral de l'aiatol·là Ali Khamenei. El president ha connectat les victòries del passat amb la carrera espacial i les projeccions de futur per al país, i ha volgut remarcar el caràcter innovador que ha portat els EUA a ser una de les principals potències. A l'escenari, després de la desfilada de veterans, han pujat els membres de la tripulació de la missió de l'Artemis II. "S'han fet superfamosos –ha dit el republicà–, tothom estava mirant". Un discurs marcat per la pluja Trump ha hagut de comparèixer una hora més tard del previst, després que les advertències del servei meteorològic obliguessin a desallotjar la multitud del National Mall. Durant unes hores en les quals s'havia ajornat l'agenda, Trump va escriure a Truth Social que esperaria el temps que calgués per continuar amb el xou. "No m'importa si és a les dues de la matinada o d'aquí una hora", va afegir. Quan ha arrancat el discurs, Trump ha convertit l'anècdota en una mena de leitmotiv sobre la seva determinació i la del país. "Hem tingut una tempesta elèctrica, però això [la commemoració] és molt més gran", ha dit. Fidel a la seva obsessió per les masses, també ha fet l'apunt de quanta gent s'ha quedat malgrat el mal temps. "Calculaven que hi havia 375.000 persones abans que tothom hagués de marxar, i ara en queden 150.000. És la cosa més boja que ningú ha vist mai", ha celebrat. El president ha recordat el famós preàmbul de la declaració d'independència i n'ha subratllat el caràcter religiós: "Com ens diu la nostra declaració d'independència, tots estem fets a imatge d'un sol Déu totpoderós". Tot i repetir que ha estat el garant de la primera esmena –la de llibertat d'expressió– ràpidament ha tornat a carregar contra la suposada amenaça comunista que assola el país. "La bandera de les estrelles i franges ja va fer caure la falç i el martell en l’oblit abans, i ho tornarem a fer si cal", ha dit Trump, fent una connexió entre la Guerra Freda i l'actualitat. També ha advertit que el comunisme ha tornat a treure “el seu cap lleig" a Amèrica, i ha afegit: "És com un càncer: l’has d’extirpar, l’has d’extirpar ràpidament". Tot i que les mencions al comunisme no eren noves sí que hi ha hagut un gir en l'eix des d'on el republicà ataca el que considera l'oposició política. Trump ja ni tan sols ha parlat dels demòcrates, sinó que directament s'ha llançat contra l'avenç dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) en les primàries del partit. A la tarda, quan la policia havia començat a evacuar el National Mall, alguns dels assistents es refusaven a ser desallotjats malgrat l'alerta de perill emesa pel servei meteorològic. Grups de persones corejaven les sigles dels EUA i qüestionaven els agents federals que donaven instruccions amb un megàfon. Fins i tot s'han sentit acusacions dient que tot era un pla dels demòcrates per aixafar-li la guitarra al president. Trump havia promès que el 4 de juliol seria un dels mítings més grans que havia fet mai. El clima extrem ha aigualit una mica les expectatives èpiques del magnat, però no ha impedit que els 250 anys de la declaració d'independència hagi estat marcada pels lemes trumpistes i les gorres MAGA. Ràfegues de vent i núvols negres han escombrat la calor enganxifosa del migdia. La crispació també se sentia als carrers de la capital: centenars de supremacistes blancs han marxat amb les banderes confederades, així com desenes de persones s'han manifestat en contra del president. Tots clamant per recuperar el seu país, però amb matisos oposats: els del Patriot Front celebraven ja una "victòria" i els progressistes apel·laven als papers d'Epstein perquè la multitud els escoltés. Els primers han caminat amb tranquil·litat, els segons eren escridassats i contradits per alguns dels assistents enfurismats.