Trump amenaça de "tallar les relacions comercials" amb la UE si s'associa amb el Canadà

WashingtonEl president estatunidenc, Donald Trump, ha amenaçat d'augmentar els aranzels o fins i tot "tallar les relacions comercials" amb la UE si culmina el seu projecte per associar-se amb el Canadà. Com és costum, el magnat ha deixat anar la greu afirmació de manera casual i sense donar-ne més detalls, mentre contestava a les preguntes dels periodistes de camí a un míting a Carolina del Nord. Llegeix-lo tot Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca Inscriu-t’hi Trump considera que l'oferta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Ottawa per convertir-se en el primer membre associat de la UE podria ser "un acte hostil". "Si ho fan, i considero mínimament que es tracta d'un acte hostil, imposaré aranzels molt severs o arribaré a tallar el comerç amb Europa en molts àmbits. Per tant, si ho fan, si Europa ho fa amb mala intenció (si és amb bona intenció, no hi ha problema), imposarem aranzels molt elevats a Europa", ha afirmat Trump. Els condicionals que poblen l'advertència són, com a mínim, un toc d'atenció perquè aquest dijous el primer ministre canadenc, Mark Carney, no s'infli massa durant el discurs que té previst fer a l'Eurocambra. Des de finals d'agost que Ottawa ha decidit plantar cara a Washington i marcar-li a Trump el límit de les seves dinàmiques xantatgistes. L'acord comercial que els dos països feia setmanes que negociaven va naufragar després que Carney s'aixequés de la taula acusant Washington de voler "comprometre la sobirania" del seu país. "Si t'ataquen estàs en guerra", va dir llavors el dirigent canadenc. En un sentit discurs a la nació, Carney va anunciar que s'embarcava en una guerra de comercial de desgast amb el seu veí, amb una resposta proporcional als aranzels del 50% amb els quals havia amenaçat el magnat. Els nous gravàmens sobre els béns estatunidencs s'estimen en uns 20.000 milions de dòlars anuals, exactament el mateix valor que els dels EUA sobre les importacions canadenques. El cop sobre la taula de Carney va fer alçar algunes celles entre els altres països que també pateixen la guerra comercial de Trump, entre ells els europeus. Enmig del deteriorament de les relacions amb Washington, Brussel·les veu en Ottawa un nou possible aliat amb qui fer força. No només en matèria comercial, sinó també de defensa. "El final d'una història bonica" El Canadà porta més d'un any i mig sentint Trump referint-s'hi com l'estat número 51 dels Estats Units, mentre Europa resa perquè al republicà oblidi la dèria d'annexionar-se Groenlàndia. El temor a una possible acció hostil de les forces estatunidenques va provocar que Dinamarca enviés tropes a l'illa àrtica per dinamitar les pistes d'aterratge si Trump decidir complir la seva amenaça. El pla secret suposava que un membre de l'OTAN considerava plausible que un altre aliat l'agredís. La Unió Europea no ho ha fet tan explícit, però ha arribat a la mateixa conclusió que va verbalitzar Carney a l'agost: "Els Estats Units han canviat". L'afirmació era el revers d'una altra idea que es va afanyar a defensar el mandatari canadenc a Davos al gener, en què parlava del "final d'una història bonica i l'inici d'una realitat brutal en què la geopolítica entre les grans potències no està subjecta a cap límit". Va ser aquí on va defensar que "els altres països, en particulars les potències mitjanes com el Canadà, no són impotents" i "tenen la capacitat de construir un nou ordre que encarni els seus valors, com el respecte als drets humans". Set mesos després, Von der Leyen ha contestat en diferit i li ha allargat la mà a Carney: "M'agradaria col·laborar amb vostè per aplanar el camí perquè el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la UE".